La banda Unzip retorna a través de la publicació d'una pàgina web a internet en la qual fan un repàs  de la seva trajectòria musical, i des de la que es poden descarregar arxius mp3 de les seves cançons.

 

La podeu trobar a la següent adreça: www.unzip.ppcc.cat

El proper 12 d'octubre es celebra la Festa del Bolet a Llagostera, municipi situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès. La festa s'amenitzarà amb un concurs de boletaires, amb exposició i venda de bolets al Mercat del Bolet. Els organitzadors pretenen donar un caire de principis de segle XX en l'ambientació de la Fira.

 

A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu, per la GE-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa i Vidreres, via que enllaça amb l'autopista A-7.

MÒNICA JORBA

 

M.V.

 

 

 

 

 

M.V.

 

Tao Te King, també anomenat Dào Dé Jing, pot traduir-se com "El llibre del Camí y de la seva Virtud", però donada la dificultat de la traducció en utilitzar, l'autor, els ideogrames del xinès clàssic, té altres traduccions, com ara "L'Escriptura del Camí i la Virtut", "El Gran Llibre del Poder i el seu Camí", "La Doctrina de la Senda i les seves Virtuts", etc.

El Tao Te King descriu una força anomenada Tao, que és l'ordre del món. És una força de contradicció, i representa totes les coses de l'Univers, que és canvi constant, l’alternança que crea l’equilibri a través del seu contrari, definint la forma de les coses, però no el seu contingut, que és el que aporta el Tao. Lao Tzu explica que quan més encaparrat està algú en aconseguir alguna cosa, més gran és la resistència que es crea; quant més s'actua en armonia amb l'Univers, més s'aconseguirà, i amb menys esforç. Les qualitats de flexibilitat i suavitat són habitualment superiors a les de rigidesa i força. El contrast de l'oposat és el que permet entendre i apreciar l'Univers. És essencial la recerca del buit: qui no busca el Tao trobarà el seu misteri, qui el busca només trobarà l'aparença de les coses.

 

 

 

L'artista Montserrat Gudiol va néixer a Barcelona el 1933. Reconeguda internacionalment per la seva obra pictòrica, va rebre el Premi Sant Jordi de la Ciutat de Barcelona el 1957 seguit de molts altres guardons. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1981, té obres exposades en els Museus d'Art Modern de Barcelona (Catalunya), de Bilbao (País Basc), de Johannesburg (Sud-àfrica), de San Diego (Califòrnia), de Madrid (Espanya), de Miami (Florida), a The Joseph Cantor Foundation (Indianàpolis), a Flin (Michigan) i en el Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona.

 

 

 

El conjunt de gens d'una espècie és el genoma. El gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o d'ARN. El Projecte Genoma Humà consisteix en identificar entre els 30.000 a 35.000 gens que hi són presents en el genoma humà, i fer-ne el mapa genètic a partir dels nucleótids d'ADN. El projecte es va iniciar l'any 1990. El 2003 es finalitza la seqüència completa del genoma humà, el mateix any en què es conmemorava el 50è aniversari del descobriment de la doble hèlix de l'ADN.

 

Els beneficis de conèixer i d'interpretar el genoma s'esperen fructífers en els camps de la medicina, de la biotecnologia i de la biofarmacèutica, sector actualment en constant evolució i innovació, adreçats al tractament o a la cura del càncer, de l'Alzheimer i d'altres malalties.

En un nivell més filosófic, l'anàlisi de semblances entre seqüències de l'ADN de diferents organismes obre un nou camí en el camp de l'evolució. En molts casos, preguntes que romanen sense resposta poden ser ara estudiades o contestades en termes de biologia molecular.

 

Les fonts d'energia són fenòmens naturals, artificials o jaciments que poden subministrar-nos energia, i que, convenientment transformades, cobreixen totes les necessitats energètiques de la nostra civilització. Imaginem-nos, per un moment, la nostra vida sense petroli o gas, dues fonts d'energia essencials en el nostre quefer diari. La nostra civilització seria totalment diferent, i hauríem d'obtenir energia d'altres fonts per a mantenir el nostre nivell de benestar i progrés. 

 

He posat dos exemples (petroli i gas) de fonts d'energia no renovables, és a dir, que n'hi ha una quantitat limitada en la naturalesa. Les estimacions de duració de les reserves actuals de petroli, per exemple, estan al voltant de 35 anys. Quan es liquidin aquestes reserves, quina font d'energia substituirà a la que ha estat la principal motora del progrés de la Humanitat en el darrer segle?

 

L'energia nuclear, també no renovable, té prou reserves com per a funcionar més d'un miler d'anys.

 

Actualment els esforços s'estan centrant en la transformació de fonts d'energia renovables, és a dir, de les que n'hi ha una quantitat il·limitada en la naturalesa, com poden ser l'energia solar, la hidràulica o l'eòlica, però són limitades en quant al manteniment de les nostres necessitats energètiques actuals.  

 

Web d'interès: www.aven.es

No puedo evitar enviaros este link. No por John Lennon, sino por las imágenes, que deben recordarnos para qué estamos aqui.

L'efecte hivernacle s'ha incrementat en l'últim segle a causa de l'augment de diòxid de carboni (CO2), metà i altres gasos contaminants en l'atmòsfera terrestre. La combustió de carbó, de petroli, de carburants i de gas natural, la crema de boscos, els abocadors de deixalles, l'ús de fertilitzants químics i l'emissió de gasos CFC (que són els que destrueixen la capa d'ozó) són les principals causes d'aquest fenomen que es viu de forma global.

 

La conseqüència immediata de l'efecte hivernacle és l'escalfament global del planeta. Un dels fenòmens que més es tem és el desglaçament dels casquets polars i com a conseqüència l'augment del nivell del mar i la inundació, en un futur, de zones costaneres.

 

Si bé aquest fenomen va associat a l'augment de les temperatures, els últims estudis apunten a que el desglaçament dels casquets provocaria un descens de la temperatura dels oceans i, per tant, el fred s'intensificaria. Es parla que en els propers anys tindrem hiverns més freds per aquesta causa. Els més catastrofistes preveuen una nova glaciació que deixaria Europa sota un mar de gel.

 

Ens trobem en un període de canvi climàtic, un fenomen del tot natural, però que ara s'ha accelerat provocat per l'acció incontrolada del domini dels recursos naturals que té l'home sobre la Terra.

 

M.V.

 

Enllaços relacionats:

 

por M.V.

 

 

Agost de 2005. Era a l'avinguda de Beira Mar de la ciutat de Fortaleza, capital de l'estat de Cearà (Brasil), prenent-me una cervesa, assegut, amb en David, en una terrassa sovintejada només per turistes o prostitutes que es venen per uns pocs euros. Fortaleza és un dels principals destins de l'anomenat "turisme sexual". Allà hi arriben vols carregats d'homes europeus disposats a satisfer la seva libido amb un dels mites arreu més extesos per l'imaginari eròtic masculí: la dona brasilera. Davant del panorama d'una de les activitats que caracteritzen la vida d'aquesta avinguda fortalezense, la prostitució, vam experimentar també el constant assetjament de venedors ambulants i pidolaires, molts d'ells, quitxalla. Fortaleza, i en general el Brasil, té dues cares, una d'opulenta i una altra de miserable, i és aquesta última, o potser la combinació de totes dues, el que més sobta al visitant europeu, la diferència abismal que existeix entre classes socials. 

 

Se'ns acostà, a mi i en David, la Manuela, una nena d'onze anys, que anava de taula en taula venent uns petits ninotets de goma que ella mateixa, amb la seva mare i els seus germans, feien a la seva casa de Maracanaú, un municipi proper a Fortaleza. La Manuela és una nena vivaç, d'ulls brillants i té un somriure que mai desapareix de la seva cara. En David, que és professor de la UAB, va copsar en ella una noia desperta i amb aptituds. Necessitava d'algú que l'ajudés. Encara que ella va a escola, allà al Brasil, l'escola pública no és una garantia d'oportunitats.

 

Al cap d'uns dies vam fer via cap a Maracanaú  i vam conèixer el seu barri, la seva casa i la seva escola, la directora i els professors. Als afores de Maracanaú, ens trobàvem al bell mig d'una "favela". Vam exposar a l'escola la nostra intenció de donar un cop de mà a la Manuela. La proposta va ser ben rebuda, sobretot per en Taumaturgo, professor de la nena, amb qui vam arribar a un acord de col·laboració per a que la Manuela, i amb ella, quatre alumnes més, rebessin classes de suport. A les aules hi ha molt d'absentisme, no tots els nens avancen al mateix nivell, i els professors tenen dificultats per a donar una educació de qualitat, i tot això sumat a la manca de recursos. Encara que l'Estat dona ajudes per als escolars, la pobresa continua assetjant centenars de milers de famílies al Brasil, i moltes criatures es veuen obligades a treballar, a pidolar o, fins i tot, a prostituir-se.

 

L'acord a què vam arribar amb en Taumaturgo va ser el següent: En Marquinhos, un alumne de quinze anys, avantatjat i de la confiança del professor, un noi del barri, és qui es fa càrreg de les classes durant un any. Rep, per part nostra, 100R$ al mes. Actualment està fent una tasca valiolísima donant suport educatiu a aquests cinc alumnes. I l'ajuda econòmica el permetrà a ell pagar-se estudis d'informàtica i d'idiomes, que és el que ell vol fer. És a dir, que se li obre el ventall d'oportunitats. Malauradament, l'objectiu inicial, que era ajudar a la Manuela, no ha estat possible, ja que per motius familiars no podrà tornar a la mateixa escola i rebre les classes de reforç. Però el projecte posat en marxa no s'ha aturat, i les classes continuaran fins a acabar el curs.

 

Vull agrair, en nom meu i d'en David, a la Lívia, a en Renzo i a l'Ana Laura la seva tasca, perquè sense ells mai no hagués estat possible aquest projecte.

 

M.V.